La voluntat de l'ésser humà d'enregistrar dades i analitzar-les ve de molt lluny. Aquesta fixació ha creat ciències com l’estadística que consisteix a analitzar una part d’un grup de dades per conèixer, d’una forma aproximada, tot el seu conjunt. Gràcies a això hem pogut saber els riscos de patir una malaltia segons la franja d’edat o el resultat d’unes eleccions abans que hagi començat l’escrutini. Aquesta ciència va molt bé per certes coses però coixeja en altres.
el virus de la grip
El 2009 va aparèixer un nou virus de la grip que s’expandia
ràpidament i no tenia una vacuna que l’hi pogués fer front, l’única forma d’eliminar-la
era preveure cap on aniria i alentir el seu progrés. La CDC dels Estats Units
va obligar als metges que els alertessin el més ràpid possible si tenien algun
pacient amb els símptomes de la
malaltia. Tot i els esforços del centre americà sempre arribaven quan la grip
ja estava estesa, ja que molts pacients no
visitaven el metge fins passades dues setmanes dels primers símptomes.
Aleshores van aparèixer uns enginyers de Google que van assegurar tenir la solució al problema; van mirar quines eren les cerques més freqüents que s’havien produït en els territoris on s’havia expandit la grip (com per exemple: remeis per la tos i la febre) i van estar pendents dels territoris on es començaven a cercar aquests termes. Van processar unes quatre-cents cinquanta milions de formes matemàtiques i van poder preveure, a temps real, l’avançament de la grip.
Aquest va ser un dels primers casos en el qual es va utilitzar el Big Data tal com el coneixem: una captació massiva de dades, una anàlisi complex d’aquestes i una aplicació a la nostra vida quotidiana. La clau del Big Data és utilitzar tot el conjunt de dades, no només una part, i després valdre’s de l’estadística per crear prediccions fonamentades.
Aleshores van aparèixer uns enginyers de Google que van assegurar tenir la solució al problema; van mirar quines eren les cerques més freqüents que s’havien produït en els territoris on s’havia expandit la grip (com per exemple: remeis per la tos i la febre) i van estar pendents dels territoris on es començaven a cercar aquests termes. Van processar unes quatre-cents cinquanta milions de formes matemàtiques i van poder preveure, a temps real, l’avançament de la grip.
Aquest va ser un dels primers casos en el qual es va utilitzar el Big Data tal com el coneixem: una captació massiva de dades, una anàlisi complex d’aquestes i una aplicació a la nostra vida quotidiana. La clau del Big Data és utilitzar tot el conjunt de dades, no només una part, i després valdre’s de l’estadística per crear prediccions fonamentades.